Cesta de la compra

{{ item.full_title }} {{ item.description }}
-
{{ item.quantity }}
+
Gratuito
¡Regalo!
Bolsa de tela
Bolsa de tela
+ 1 ejemplar de Catarsi Magazin
Bolsa de tela
+ 1 ejemplar de Catarsi Magazin
+ producto de Literal
0€
Subtotal
Cupón de descuento {{ cart.coupon_name }} x
{{ cart.coupon_message }}
Envío exprés Envío normal
Si llegas a 45€ tendrás la mensajería gratuita
Si superas los 70€ recibirás una bolsa de tela gratis
Si superas los 90€ recibirás bolsa de tela + 1 ejemplar de Catarsi Magazin gratis
Si superas los 110€ recibirás bolsa de tela + 1 ejemplar de Catarsi Magazin + producto de Literal gratis
Total
Carro de la compra vacío Actualmente no tienes nada en la cesta de la compra. Ir a la librería.
0

La història no explicada de l’esquerra al Japó

En contra del relat del ‘miracle japonès’, la postguerra al país va estar marcada per la lluita de classes i el protagonisme de les organitzacions revolucionàries

AVANCE EDITORIAL DE 'IZQUIERDA Y REVOLUCIÓN', DE FERRAN DE VARGAS, PUBLICADO POR LA DIRECTA: https://directa.cat/la-historia-no-explicada-de-lesquerra-al-japo/

El Japó, a diferència d’altres països del seu entorn com la Xina, on va triomfar la revolució maoista, no acostuma a despertar en l’òrbita occidental contemporània gaire interès entre individus i agents socials atrets per projectes d’esquerres, idees revolucionàries i moviments polítics transformadors. I és que el Japó de després de la Segona Guerra Mundial és, en el nostre imaginari col·lectiu, sinònim d’una harmoniosa i despolititzada combinació de tradició i desenvolupament econòmic, una realitat homogènia i sense conflictes significatius en què impera el conservadorisme més enllà de constants innovacions tecnològiques.

Aquesta imatge del Japó de postguerra, tot i basar-se en certs elements reals, es basa també en l’omissió d’altres aspectes no menys reals i importants com són l’existència de grans conflictes sociopolítics i l’ebullició d’idees i moviments revolucionaris d’esquerres. Aquesta construcció discursiva fonamentada en omissions interessades és sobretot fruit de la importància geoestratègica del Japó en el trencaclosques de la Guerra Freda. L’Àsia fou el continent més conflictiu durant tot el període de confrontació entre blocs, i en aquest context el Japó va ser l’actor clau per a la protecció dels interessos del capitalisme a la regió, no només en allò militar (allà s’hi trobaven les bases de l’exèrcit dels Estats Units més importants de l’Extrem Orient) sinó també en allò ideològic. El sistema japonès de postguerra havia de ser un exemple d’èxit i estabilitat del capitalisme no només per allunyar la seva pròpia població del comunisme, sinó també per esdevenir l’exemple a seguir dels altres països asiàtics i, en les acaballes de la Guerra Freda, fins i tot dels països d’arreu del planeta.

La tendència a concebre la societat japonesa com un espai d’harmonia es va tornar definitivament hegemònica a partir de 1970, quan les grans revoltes socials ja amainaven i a mesura que el Japó s’anava convertint en una superpotència econòmica al mateix temps que àmplies capes de la societat recuperaven del tot l’orgull nacional perdut amb la derrota en la Segona Guerra Mundial. Cada vegada proliferaren més les obres publicades al Japó i més enllà de les seves fronteres per autors que, amb una ideologia marcada per la preeminència d’allò nacional i l’omissió de divisions socials, reivindicaven la singularitat harmoniosa de la cultura japonesa. Aquests discursos sobre la japonesitat, o nihonjinron, així com els treballs en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats influïts per aquests discursos, exclouen del seu relat el paper dels conflictes sociopolítics en la formació del Japó modern, o els tracten com a meres excepcions que confirmen la regla.

CONTINUA LEYENDO: https://directa.cat/la-historia-no-explicada-de-lesquerra-al-japo/

Comentarios // 0

Utilizaremos sus datos para publicar comentarios. Para más información sobre el tratamiento y sus derechos, consulte la política de privacidad

Cambiar el marco de la discusión sobre los derechos trans

19.11.2020